Líquens

Els líquens s’agrupen dins de les plantes inferiors, i estan compostos per organismes molt enigmàtics: la unió d’una alga i un fong forma un liquen. Aquests dos organismes no poden viure per separat. L’alga de què es compon el liquen absorbeix l’energia de la llum solar gràcies a la seua clorofil·la, mentre que el fong absorbeix dels substrats l’aigua amb el que porta dissolt.

El liquen creix com si fora un sol individu, i així se li atribueix una sola denominació específica. El fong és el que domina i forma quasi tot el cos del liquen, i en créixer li dona la forma i el color. L’alga s’instal·la sota la superfície del liquen; així és com rep la llum que necessita per a fer la fotosíntesi, i el fong li proporciona la humitat necessària.

Una característica dels líquens és la seua sensibilitat atmosfèrica. Cada espècie tolera uns límits molt estrets de substàncies contaminants, per la qual cosa la seua absència o presència permeten conéixer la càrrega atmosfèrica de productes contaminants.

Líquens crustacis

Són els més abundants. Viuen fortament subjectes al substrat (roques), i també sobre superfícies llenyoses i fustes mortes. Els tipus de líquens són variables: cada espècie de liquen es correspon amb un fong diferent.

Líquens fruticulosos

S’uneixen al substrat per un únic punt, i en ocasions s’estenen molt. Tenen formes diferents, quasi sempre allargades, amb branques i fulles diferents i de color variat.

Teloschistes chrysophthalmus: el seu color ataronjat ressalta sobre les branques de roure o d’alzina on es troba. És un dels més bonics.

Líquens gelatinosos

Aquests líquens, quan estan humits, tenen una estructura gelatinosa i polposa, i semblen flexibles.

Líquens foliacis

Són líquens de tipus laminar. S’estenen sobre el substrat mitjançant un conjunt de ricines.