Fongs i bolets

Els fongs pertanyen a les criptògames, una denominació que significa «núpcies ocultes»: els seus òrgans de reproducció no es veuen a simple vista. Les espores són, per a alguns fongs, el que les llavors per a les plantes.

Els termes fong i bolet s’usen com a equivalents. En el bolet típic, amb forma de barret, es poden distingir tres parts principals: el barret, l’himeni i el peu. Hi ha altres bolets de formes molt més rares.

El barret és la part més carnosa del bolet. L’himeni és la part fèrtil, la que conté les espores, i sol trobar-se sota el barret, entre aquest i el peu, que podríem assimilar al tronc del bolet. L’himeni és l’encarregat de produir i disseminar els milions d’espores minúscules que donaran lloc al naixement de nous micelis i, per tant, de nous bolets. Són capaços de llançar les espores a quasi mig metre de distància mitjançant un autèntic canó fúngic, orientat pels raigs del sol.

Com en tots els éssers vius, la química dels fongs i els bolets és complexa, variada i canviant. El component principal d’un fong sol ser l’aigua, que representa el 90 % del pes total; depén també de si el bolet s’ha collit en període de pluja o de sequera, i de l’hàbitat on el trobem.

Totes les fotografies les hem fetes als monts comunals d’aquesta comarca, dels Ports. Hi ha tanta varietat que a vegades ens és difícil reconéixer els tòxics dels que no ho són.

Fongs i bolets tòxics

La micologia —«collir bolets»— és una ciència: cal conéixer les diferents espècies si s’han de consumir. Alguns bolets tòxics produeixen trastorns més o menys greus, alguns són al·lucinògens i altres, mortals. Des de l’antiguitat s’han intentat diferents tractaments per als enverinaments per fongs, i està molt estesa la creença que bullint els bolets sospitosos amb sal i vinagre desapareixen tots els possibles verins. No hi ha procediments culinaris que convertisquen en comestible un bolet verinós. No s’han de menjar si no es coneixen.

Ramaria formosa

Quan vaig veure aquest fong anomenat Ramaria, també conegut amb el nom comú de peu de rata, el seu color groc destacava entre els altres per la seua frescor; semblava que ens estiguera esperant entre diversos bolets rogencs, blaus i d’altres colors, dels quals procuraré conéixer i publicar els noms. Tot el bosc semblava un immens jardí les flors del qual eren els bolets.

Els fongs de la fusta

Són bolets menuts no comestibles, en forma de ventall, que creixen formant lleixes sobre els troncs dels arbres. Aquests fongs compleixen una missió important per a la vida del bosc: descomponen la fusta i aconsegueixen degradar compostos orgànics com la cel·lulosa. Si tota la matèria orgànica morta romanguera molt de temps inalterada, els boscos es quedarien sense espai per al desenvolupament normal tant de la vida vegetal com de l’animal.

Bolets comestibles

A la península Ibèrica es troben al voltant de 4.000 espècies de fongs, i només una quarta part produeixen bolets que puguem anomenar comestibles. D’aquests, no arriben a trenta els que són realment saborosos, i es poden comptar amb els dits d’una mà els que són realment excepcionals.

El seu valor nutritiu és escàs: un quilo de bolets aporta 400 calories. Els rovellons són una de les espècies més conegudes i valorades.

Amb les pluges d’agost i de primers de setembre, als monts més elevats es troben rovellons i més varietats, a vegades menys conegudes però també molt saboroses.