Arnes

Pels ribassos i els camps erms, amb les últimes pluges, l’herba ha crescut molt; cal caminar amb compte, perquè tot està ple de plantes, i també de plançons de pi i de ginebre. A les papallones, de matí, encara se’ls pot fer alguna foto, però quan el sol apreta un poc és molt difícil.

Les arnes tenen diversos tipus d’antena, però mai en forma de maça com les papallones diürnes. Les nocturnes, a més dels seus hàbits, tenen el cos més gros i una prolongació en forma de ganxo a la vora interna de les ales posteriors.

Graellsia isabellae

Quan vaig veure aquesta arna eren les set del matí, a la font dels Bassis (Cinctorres). Havia acabat de ploure i es confonia amb les plantes del seu mateix color. La va agafar el meu germà i vaig poder fer diverses fotografies damunt de la seua mà, on s’aprecia la grandària. A poc a poc, amb la calor que rebia a través de la seua pell, va començar a moure’s i, al cap de poc de tocar-li el sol, a volar. És d’una bellesa i una perfecció sorprenents. L’exemplar de la foto és un mascle; les femelles tenen la cua arredonida.

Adscita statices

També coneguda com a procris comuna. Aquesta vistosa arna de color blau només es troba entre pastures seques, durant juliol i agost.

Capperia britanniodactylus

Aquesta interessant i desconeguda arna m’ha costat d’identificar; no l’havíem vista abans per aquesta zona. Al principi creia que era el plomall de cinc plomes, més conegut, però no tenen res a veure, perquè el color és diferent.

Eurranthis plummistaria

Es pot veure en coscollars i pinedes obertes. En relació amb el cos té les ales davanteres grans, i es camufla molt bé gràcies als seus colors. Només n’hem aconseguit una imatge, perquè fins ara ens era desconeguda.

Altres arnes