Salta al contingut
Rambla CelumbresEcosistema · Els Ports
Voltor comú en vol

Rapinyaires diürns

Voltor comú i falcó pelegrí

Textos: Francisca Julián QuerolFotografies: Tadeo Julián QuerolPublicat originalment el

Diversos matins ajupits sota una malla de camuflatge a dalt de la Roca Parda, fins a captar el vol majestuós dels voltors.

Voltor comú en vol

Els rapinyaires diürns són aus depredadores. Estan situats als llocs més alts de les cadenes muntanyoses d’aquesta zona. Són caçadors, i han desenvolupat característiques com una visió excel·lent per a veure les preses, molt més perfecta que la dels homes. Per a capturar i esquinçar les preses estan dotats d’urpes i de becs molt esmolats.

Presenten varietat morfològica externa, segons el tipus de vida i la seua alimentació, diversa.

Voltor comú

Voltor comú

Als cingles calcaris de la Roca Parda, a la Rambla Celumbres, són comuns els rapinyaires necròfags, que s’alimenten de carronya i per tant fan un paper regulador en els ecosistemes on viuen. És el cas del voltor comú (Gyps fulvus), que s’agrupa dins de l’orde dels falconiformes, viu en colònies i és un dels rapinyaires més grans que es poden trobar a la península Ibèrica.

Per a aconseguir aquestes fotos, el meu germà Tadeo i jo, Paquita, vam estar diversos matins ajupits i coberts amb una malla de camuflatge a dalt de tot del penya-segat rocós, fins a aconseguir captar el seu vol majestuós.

Gyps fulvus, voltor comú
Gyps fulvus, voltor comú.
Voltor comú planant

El voltor comú passa molt de temps planant sense esforç i sense batre les ales, remuntant-se a la recerca dels corrents tèrmics amb què es desplaça. Les ales formen un angle recte amb el cos.

Voltor comú

És una au de gran grandària: sobrepassa els 2,50 metres d’envergadura. Té el cap quasi calb, amb plomissol curt, i una gorgera de plomes al voltant del coll. El color del seu plomatge s’assembla al del lleó, i possiblement d’ací ve el nom popular castellà de buitre leonado. És sedentari i gregari.

Voltors comuns al cingle

Falcó pelegrí

Els falcons tenen un aspecte elegant i orgullós. Les seues ales són estilitzades i el cos esvelt; poden llançar-se amb rapidesa en picat sobre les preses, generalment aus.

Falcó pelegrí
Falco peregrinus, falcó pelegrí.

En aquests picats, els falcons pelegrins aconsegueixen velocitats de més de 300 quilòmetres per hora. Depositen els ous en una cavitat menuda o en una lleixa rocosa coberta, i solen canviar de niu cada uns quants anys. Algunes parelles utilitzen nius buits d’altres aus per a pondre els ous, entre març i abril. És molt agressiu amb altres aus de presa.

Falcó pelegrí en vol
  • Cabra salvatge

    Capra pyrenaica

    Grimpen per congostos i cingles fregant l'abisme, i quan el grup menja sempre n'hi ha una vigilant. Al mínim senyal de perill, totes arranquen a córrer.

  • Papallones

    Palometes

    Ales cobertes d'escates i antenes acabades en maça. Cinc famílies viuen a la rambla; els nimfàlids són els més abundants.

  • Arnes

    La primera arna de la temporada

    Una Graellsia isabellae quasi tan gran com la mà, trobada a les set del matí a la font dels Bassis, i altres arnes de la rambla.