Cabra salvatge

No és estrany, en transitar per les carreteres comarcals dels Ports, que alguna cabra hispànica o salvatge se’t creue al camí, amb la sorpresa consegüent; i, segons l’època de l’any, en grups menuts que grimpen àgilment per congostos i cingles, fregant l’abisme. S’alimenten de pastures i, quan escassegen, mengen les fulles i les puntes tendres de les branques dels arbres.

És un animal de complexió forta i robusta. El mascle és més gran, i també ho és la seua cornamenta, anellada i corbada cap arrere. La femella té la cornamenta més menuda i prima.

Es tracta d’una espècie polígama: el mascle va sol. Quan arriba l’època d’aparellament s’acosta al ramat de femelles, que generalment van juntes. El mascle és agressiu amb els altres mascles, que també acudeixen a la crida en l’època de zel; el que acaba vencedor de la contesa es queda amb el grup de femelles, que abandona després de la còpula.

La gestació dura aproximadament 23 o 24 setmanes, i l’època de part és entre abril i juliol. Tenen habitualment una o dues cries. Les cries, si són femelles, acompanyen sempre la mare; no així els xotos, els mascles joves, que se separen del ramat.

Hem observat que quan un grup de cabres amb les seues cries està menjant sempre n’hi ha una vigilant, observant l’entorn, i al mínim senyal de perill totes arranquen a córrer. Els seus depredadors són les raboses, les àguiles i els caçadors furtius. Altres vegades, si les observem amb calma, continuen el seu camí: tenen un sentit de supervivència agut i saben quan estan en perill.