Aranyes

Les aranyes són artròpodes terrestres i depredadors: mengen diverses espècies d’artròpodes, en general més menuts que elles mateixes —grills, mosques, abelles, llagostes, arnes i papallones—. Capturen la presa a l’aguait, per mitjà de paranys o de la teranyina, i fins i tot d’un salt. La producció de seda forma part de la vida normal de les aranyes.

Tenen fileres als segments ventrals desé i onzé —les fileres són potes especialitzades— i diversos tipus de glàndules que segreguen fils de seda diferents. La glàndula major és la que fabrica l’anomenada seda de seguretat, amb què teixeixen tot l’entramat. La teranyina és un prodigi d’enginyeria: fabriquen fils de la mateixa qualitat però de gruix diferent en funció del seu pes, i formen fils en forma de paracaigudes que els serveixen de transport aeri per a desplaçar-se, i també per a embolicar les preses.

Algunes aranyes tenen huit ulls, encara que la majoria no hi veu molt bé. Les aranyes teixidores són quasi cegues: es guien sobretot pel tacte i l’olfacte.

Aranya tigre

L’aranya tigre fabrica teranyines geomètriques per a capturar les preses, que guarda embolicades en elles. Com a mostra, la llagosta que se li va posar al camí.

Taràntula o aranya llop

Quan es veu de prop, la seua cara sembla de llop; d’ací el nom, i també per la seua manera de caçar: no teixeix per a atrapar les preses, ho fa ajupida a l’entrada del seu cau, en terreny pedregós. El cau és de forma esfèrica i vertical, com es veu a la foto, revestit amb branques i vegetació unides amb seda, que sobreïx del sòl com una paret; així, quan plou, no hi entra l’aigua. Tant la femella com el mascle utilitzen el cau per a hivernar.

Aranya linx

Oxyopes lineatus. Caça les preses corrent i saltant. La seua vista és poderosa: té sis ulls. A la fotografia es veu com subjecta, amb les pinces de les potes, una cigala més gran que ella (Cercopis intermedia).

Aranya cranc

Misumena vatia. El seu cos sembla el d’un cranc. Ha preparat la trampa per a atrapar les víctimes d’una manera sorprenent: està camuflada al centre d’una flor que ella mateixa ha compost unint diverses flors menudes, i es col·loca al mig, com si fora els estams. Adopta el color de la flor, per la qual cosa es camufla perfectament, esperant que arribe algun insecte. Té els dos parells de potes davanteres més grans, i amb les mandíbules injecta el verí amb què paralitza les preses.