Xinxes

Les xinxes de les plantes tenen les ales dividides en una meitat basal dura i una altra meitat membranosa. El seu aparell bucal és de tipus xuclador, amb quatre estilets que, segons l’espècie, xuclen saba o sang, com en el cas de les xinxes de llit, que transmeten malalties.

Encara que hi ha espècies depredadores o paràsites, la majoria s’alimenta de plantes herbàcies, de les quals extrauen la saba; per aquesta causa els vegetals s’afebleixen i tenen problemes de floració i de desenvolupament dels fruits.

Les xinxes de pudó tenen pocs depredadors perquè acumulen al cos el compost de mal gust que troben a les plantes lletoses, de les quals s’alimenten generalment al revers de les fulles. La seua coloració brillant, ataronjada, rogenca i negra, serveix per a avisar que tenen mal gust.

Leptoglossus occidentalis

He localitzat aquest insecte com a espècie invasora. Aquesta xinxa nord-americana amenaça els pins perquè destrueix les llavors de les pinyes: el seu aparell bucal és un picador a través del qual, com amb una palleta, xucla la saba de les pinyes tendres. Les grans potes posteriors aplanades, en forma de fulla, són pròpies de les espècies americanes. Es va trobar a Espanya per primera vegada el 2004, a Girona; avancen ràpid i ja quasi són més abundants que les espècies autòctones.