Abelles, vespes i formigues

Les abelles, les vespes i les formigues, anomenades himenòpters, són insectes socials i un admirable exemple d’organització. La majoria de les espècies d’aquest orde són molt útils per a l’home, siga com a pol·linitzadores o com a controladores biològiques de plagues.

Abelles

L’abella de la mel forma societats nombroses i duradores. La societat està formada per la reina i les seues filles, que fan tota la faena: fan el rusc amb cera, i a les cel·les la reina va depositant els ous. La fecundació de la reina té lloc una sola vegada, i conserva la fertilitat tota la vida. Arriba a pondre fins a 2.000 ous diaris al llarg d’una vida que dura de tres a cinc anys. Les obreres són les que decideixen si d’un ou eixirà un mascle o abellot, o bé una obrera. Alguns individus són vigilants i protegeixen la colònia.

Quan la colònia està superpoblada, una reina i algunes obreres formen un eixam. Mentre les abelles exploradores busquen un lloc on establir la nova colònia, l’eixam descansa.

Borinots

Al grup de les abelles pertanyen els borinots (Bombus). També alimenten les larves amb pol·len i mel, però és una societat en què la reina dominant no dubta a utilitzar l’agressió física.

Vespes

Les societats de les vespes estan formades per la mare i la seua descendència, totes filles. Els mascles apareixen quan la societat està madura, i només tenen la funció de fecundar les femelles, després de la qual cosa moren. Són alimentats per les obreres.

Les societats de les vespes són temporals i es desfan a la tardor; abans, mascles i femelles fan el vol nupcial per a la fecundació. Els mascles moren i les reines passen l’hivern en letargia, fins que a la primavera inicien un nou niu.

Les vespes terrisseres són una subfamília de les vespes comunes; són solitàries i depredadores, i s’alimenten atacant les aranyes que teixeixen teranyines i les erugues. S’anomenen així perquè construeixen el niu amb fang, en forma de gerra o de tubs d’orgue, i l’adhereixen a tiges o murs. Es produeixen dues o tres generacions a l’any.

Formigues

Les formigues són espècies socials. La grandària i la forma varien d’una espècie a una altra. Una de les seues característiques són les antenes articulades i la protuberància que tenen al prim pedicle que connecta el tòrax amb l’abdomen. La seua societat també està formada per la reina mare —ací pot haver-hi diverses reines— i les seues filles, que formen nius molt nombrosos. Són animals terrestres: fan els nius a terra i també als troncs dels arbres. A diferència dels altres himenòpters, les obreres no tenen ales.

Formigues lleó

Les anomenades formigues lleó pertanyen a l’orde dels neuròpters —que significa «ales amb nervis»— i deuen el nom al fet que les seues preses són majoritàriament formigues. Les larves tenen un aspecte feroç, i també ho és la seua manera d’atrapar les víctimes: viuen soterrades a l’arena, al fons d’un embut, i els insectes menuts que hi cauen no poden escapar i són atrapats per les seues mandíbules.

Les adultes s’assemblen a les libèl·lules, però no tenen la seua capacitat de vol, i es distingeixen per les seues antenes llargues i robustes.